Autoavaluació

Crec fermament que l’assignatura de TIC-TAC és molt important, i sobretot perquè actualment és indispensable tenir coneixements sobre les noves tecnologies orientades a l’educació. Des de fa pocs anys s’estan començant a instal·lar a tot el país les primeres pissarres digitals a les aules, els portàtils pels alumnes i un seguit de material didàctic tecnològic molt innovador, que permet un procés d’ensenyament més interactiu, atractiu i diferent al que estem habituats.

Totes aquestes noves tecnologies requereixen un coneixement previ, per aquesta raó els professors que estan exercint fan cursos en els que s’explica el funcionament d’aquests nous instruments i es plantegen les possibilitats didàctiques que ofereix el material. Malgrat la importància que té saber fer funcionar totes aquestes tecnologies, el que segueix sent més important és l’ús pedagogic que els donis, la finalitat pedagògica per la qual treballem amb això.

En aquesta assignatura no ens han ensenyat el funcionament de tot aquest nou material que podem trobar a les aules, només ens han ensenyat una petita part. Com fer funcionar un blog, la cerca avançada del google, les wikis o el google docs, el programa per crear i editar vídeos Movie Maker, i alguns altres han estat els nostres coneixements al llarg d’aquest curs en aquesta assignatura. Tot i que considero que aquests programes ens són molt útils, crec que ha faltat una mica més de contacte amb els nous materials que podem trobar a l’escola. Podríem haver utilitzat la pantalla digital, aprendre com funcionava, els programes que podem utilitzar, o fins i tot com treballar amb tot això i amb els alumnes, ja que és aquesta la finalitat.

He aprés diverses coses en aquesta assignatura que no sabia abans. M’ha semblat molt interessant tot el tema de l’ús de la càmera: els plans i els angles, tot i que per una altra banda crec que és massa tècnic tot això. Nosaltres no som expertes en el tema i aplicar tot això ara o en un futur pot no ser necessari, per molt que realitzem vídeos quan siguem mestres i estiguem en una classe. Potser del que hem tractat, amb el que més em quedo és amb la realització d’un blog, perquè abans de fer aquesta assignatura em van demanar que fes un blog per una altra sense saber com funcionava el tema dels blogs. Són petites coses que hem d’anar aprenent perquè en un futur proper haurem d’utilitzar tot això.

Preguntes sobre el programa informàtic educatiu

https://docs.google.com/document/d/1173x43GVNukMg2uOGIptSWPhgr6lVnYsO4gFP0O4D50/edit?pli=1

Les TIC a l'aula

Aquest vídeo ens dóna a conèixer què són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i ens explica el que han significat per a l'educació, els alumnes i els mestres.

MOVIE MAKER

No havia utilitzat mai el programa Movie Maker perquè no he fat mai un vídeo ni he hagut d’editar mai cap. Sabia que existia un programa amb aquestes característiques, tot i això. El Movie Maker ens permet crear vídeos a partir de fotos o altres vídeos, i afegint-los música, text i efectes que els fan molt més interessants i divertits. No és un programa gens difícil d’utilitzar ja que els apartats estan ben marcats i sense saber-ne molt pots crear un vídeo sense tenir moltes dificultats.

Per treballar amb aquest programa el que es necessita és creativitat i sobretot una idea clara del que vols aconseguir, perquè les múltiples possibilitats que t’ofereix et poden fer perdre molta estona fins que no trobes allò que t’agrada o t’interessa. Tot i això, crec que és molt encertat el fet que hi hagin diverses opcions a l’hora de triar els efectes, colors, lletra, etc; ja que ens permet crear diferents estils i donar un toc personal i original als vídeos que creem.

M’ha semblat molt adequat que ens hagin mostrat el funcionament d’aquest programa tot i que crec que això no ho hauria d’haver après a la universitat, sinó que m’ho haurien d’haver ensenyat o a l’escola primària o com a molt tard a l’institut, i crec que el que m’han ensenyat allà no ha estat el que realment necessito.

És bàsic que els alumnes aprenguin a utilitzar aquests programes tant habituals i quotidians perquè això els pot servir tant a l’escola com a casa. L’educació s’ha de preocupar de posar a l’abast dels estudiants aquests coneixements tant simples però no menys útils.

IDEES PEL VÍDEO

Les idees dels plans pel vídeo a l’escola començaria per un gran pla general per situar l’escola en el seu entorn i situació, i aniria disminuint el pla fins arribar a un primer pla per enfocar el nom d’aquesta. Després passaria a un pla conjunt per senyalar un grup de nens i nenes a la classe utilitzant un material TIC, per passar després a un pla americà que enfoqués l’alumne amb l’eina, i després un contraplà que senyalés només el recurs TIC.

En els angles escolliria un pla contrapicat en el moment en que ensenyem l’escola, la resta angles normals, i per enfocar als nens i nenes una combinació entre picats i normals.

Jo i les TIC

La meva experiència amb les TIC comença quan anava al parvulari, però no he pogut fer un ús molt extens ja que durant la meva etapa escolar no havien avançat tant com ara. En primer lloc vaig començar a utilitzar l’activitat anomenada CLIC que eren exercicis que fèiem a l’ordinador i podien comprendre les assignatures de matemàtiques, llengües i unes altres poques.

A mesura que anava pujant de curs vem deixar d’utilitzar les CLIC i fèiem activitats espontànies amb l’ordinador, és a dir, en línia. Utilitzàvem l’ordinador per fer treballs, buscar informació i per descomptat teníem una classe d’informàtica on ens ensenyaven a utilitzar els programes com el word, l’excel, el paint, etc.

A l’institut les coses no van canviar gaire, seguíem fent informàtica, aquest cop amb programes més elaborats per fer dibuixos i altres activitats, però l’arribada dels ordinadors a la classe i de les pissarres digitals no estan dins del meu període a l’institut. Quan jo feia primer de batxillerat els nens i nenes de primer i segon de l’ESO començaven a utilitzar els portàtils a la classe i es van començar a implantar les primeres pantalles digitals a les seves classes, però jo vaig continuar amb el paper, el bolígraf i la pissarra de guix, per tant no he pogut entrar en contacte directe amb les noves eines que s’utilitzen a l’escola i a l’institut.

Amb això vull dir que la meva experiència amb les TIC, tot i no ser pobre, tampoc ha estat molt rica. Ni a l'escola ni a l'institut ens han ensenyat a utilitzar eines que trobem a internet com els blogs o algunes noves aplicacions que podem trobar actualment. Aquest primer any a la universitat ha estat el primer any que he utilitzat un blog i que he après com funciona, tot i que tinc la sensació que podria fer moltes més coses i que no sé treure-li tot el profit. També he treballat amb xarxes moodle, amb el google docs o d'altres, programes que mai havia utilitzat i que ens donen un gran ventall de possibilitats a l'hora d'utilitzar-los.

Crec que tant a l'escola com a l'institut s'hauria de donar més importància a les noves tecnologies, donar-los un paper rellevant perquè els alumnes siguin competents en tot això. Ara que disposem de tots aquests avenços és molt important que els puguem utilitzar, que els sapiguem utilitzar i que ensenyem a utilitzar-los. A més és important que aprenguin a dominar tot això des de ben petits i com abans millor, d'aquesta manera els serà molt més fàcil créixer coneixent totes aquestes tecnologies.

Comentari de l’esquema

En aquest esquema podem veure les diferents possibilitats que ens ofereixen les TIC i la situació en que es troben tenint en compte l’eix d’interacció (dirigida o oberta) i el dels focus (en la disciplina o en la competència). Cada material diferent que parteixi de les TIC es situa en una part de la taula segons les seves característiques. Els llibres de text digitals (materials de referència, exercitacions i presentacions) es troben ocupant un espai que es situa entre la interacció oberta i la tancada i que es centra en el focus en la disciplina. La resta d’elements es situen entre la interacció oberta i el focus en les competències, exceptuant els continguts adaptatius, que es troben en la part més propera a la interacció dirigida.

Tenint en compte tots els materials, crec que les escoles haurien d’intentar utilitzar tots els recursos que els ofereixen les TIC per millorar la qualitat de l’ensenyament i de l’educació dels nens i nenes. És important que les eines que s’utilitzen a l’escola avancin al mateix ritme, o similar, al que avança la societat per aconseguir que els infants aprenguin totes aquelles coses que els seran útils per afrontar la vida d’adult i perquè no perdin aquelles ganes i motivació que ha de suposar l’aprenentatge, ja que últimament els nens i nenes s’avorreixen més a classe, no s’impliquen tant i es distreuen amb totes aquestes innovacions, que els interessen molt més.